diumenge, 15 de gener del 2012

................y punt





Estic bé, sempre estic bé
Gràcies!, estic bé
se sol dir.........., gràcies a Deu estic bé
però quin Deu?
Més aviat ha estat la providència









Respiro, expiro,
moc els dits, primer els de les mans, desprès els dels peus
parpellejo,
empasso saliva
crido i sento el meu crit
em poso de peu i començo a caminar,
puc anar endavant, enrera, saltar, corre
tota una obra d’enginyeria.
Ah! també puc pensar.
És fantàstic!        










2 comentaris:

  1. Queda muy bien ese Gólgota de la creación, se puede ver como la montaña primigenia... También tiene su lado dramático, una montaña de cabezas haciendo muecas al mundo.
    Quizá la escultura es una metáfora de nuestro destino.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! tens raó estava buscant un sentit a aquesta pessa i tu me l'has donat, gràcies

      Elimina