Estic bé, sempre estic bé
Gràcies!, estic bé
se sol dir.........., gràcies a Deu estic bé
però quin Deu?
Més aviat ha estat la providència
Respiro, expiro,
moc els dits, primer els de les mans, desprès els dels peus
parpellejo,
empasso saliva
crido i sento el meu crit
em poso de peu i començo a caminar,
puc anar endavant, enrera, saltar, corre
tota una obra d’enginyeria.
Ah! també puc pensar.
És fantàstic!
Queda muy bien ese Gólgota de la creación, se puede ver como la montaña primigenia... También tiene su lado dramático, una montaña de cabezas haciendo muecas al mundo.
ResponEliminaQuizá la escultura es una metáfora de nuestro destino.
Si! tens raó estava buscant un sentit a aquesta pessa i tu me l'has donat, gràcies
Elimina