diumenge, 15 de gener de 2012

................y punt





Estic bé, sempre estic bé
Gràcies!, estic bé
se sol dir.........., gràcies a Deu estic bé
però quin Deu?
Més aviat ha estat la providència









Respiro, expiro,
moc els dits, primer els de les mans, desprès els dels peus
parpellejo,
empasso saliva
crido i sento el meu crit
em poso de peu i començo a caminar,
puc anar endavant, enrera, saltar, corre
tota una obra d’enginyeria.
Ah! també puc pensar.
És fantàstic!