diumenge, 24 d’abril de 2011

EL GRAN PACTE, ES EL TÍTOL D’AQUEST BLOG, PERÒ TAMBÉ ES EL TÍTOL D’UN TREBALL QUE ESTIC REALITZANT QUE ENCARA NO SE NI QUAN NI COM ACABARÀ I EN EL QUE PRETENG PARLAR DEL RESPECTE AL QUE ENS ENVOLTA.

Crec que s’ha arribat a un moment, en el que es necessari establir pactes.    

Aquest treball està dedicat a tots aquells que d'alguna manera es preocupen per la convivència potenciant els bons costums.

Un dia anava pel carrer pensant (com sempre) en el pròxim projecte que faria, estava molt sensibilitzada amb el tema de l'extinció dels animals, (sóc una assídua dels documentals del National Geografic i em preocupa el fet que tan sols quedin 210 exemplars de tigre blanc a tot el món o que passarà amb l'ós polar quan els pols es descongelin) i volia fer alguna cosa relacionada amb el tema. De sobte em va cridar l'atenció un xiclet que havia enganxat en una paret del carrer, la forma que prenia aquell grumoll de massa enganxosa de color rosa, em va recordar el cap d'un porc, va ser divertit i tot una troballa, desgraciadament no portava la càmera de fer fotos (com passa normalment quan es veu alguna cosa interessant) vaig retenir aquella imatge en la memòria, vaig anar a compra'm un xiclet i vaig anar cap a casa. En arribar a casa em vaig ficar a l'estudi li vaig treure l'embolcall a aquell polímer gomós i em vaig posar a mastegar, feia molt temps que no en mastegava un, el vaig mastegar molt poc el necessari fins aconseguir una massa moldejable que conservés el color rosa i també l’olor de maduixa. Seguidament vaig agafar un llistó de fusta que tenia a mà em vaig treure el xiclet de la boca el vaig enganxar en un extrem del llistó, em vaig posar a modelar i vaig fer aquest porc que m'havia semblat veure en aquella paret del carrer.
El resultat era curiós al mateix temps que revelador, veia que podia semblar una broma però també ho podia convertir en algun cosa seriosa, m'agradava la idea així que vaig tirar endavant amb el projecte.
Amb aquest material i tota la seva càrrega, podia explicar coses quotidianes on l'observador es reconegués o reconegués una actitud i millorar-la o en tot cas fer alguna cosa creativa.

El xiclet, és un element assidu en la nostra vida, el consumim en més o menys quantitat i mastegar-lo produeix una sensació agradable.
És una icona dels 60 que ha perdurat amb el pas del temps i del que solem fer mal ús.
El masteguem compulsivament sense parar-nos a pensar que tot té un temps i segurament ja no ens correspon fer-ho si hem sobrepassat els 50.
Un altre mal ús que solem fer del xiclet és, que quan ens en hem cansat de mastegar-lo, si estem pel carrer el tirem a terra sense contemplacions, sense pensar que la majoria de gent fa el mateix i que el resultat final és, tots els carrers de totes les ciutats plenes d'aquests pegots negres que ens resulten tan familiars a tots i que donen aquesta imatge de brutícia (aquí faig un joc de paraules amb suciedad-societat).
Si estem a casa segurament el tirarem a les escombraries?.

Em vaig posar a pensar en la utilitat que podia donar-li a aquest polímer enganxós i se'm van ocórrer diverses. Aquestes imatges que presento en son un exemple.

dilluns, 11 d’abril de 2011

LA CEIBA

Accions portades a terme a Madrid, concretament al barri de Chueca del 1 al 5 de març d’enguany en una residència concedida per ARTóN, arte en acción.
Amb aquestes accions que son cinc, pretenc parlar del civisme i la convivència.

PRIMERA ACCIÓ. “La Ceiba” que segons la llegenda africana, és l’arbre on van pujar tots els animals per salvar-se del Diluvi Universal.     

EL FLUIR


Foto Ana Matey

Foto Ana Matey
Foto Ana Matey

Foto Ana Matey
Foto Ana Matey
Foto Ana Matey
Foto Ana Matey
Foto Ana Matey
Foto Ana Matey
Foto Ana Matey
SEGONA ACCIÓ. vol parlar del fluir de les coses, quan tot flueix tot està més equilibrat i tot funciona millor.
Per fer aquesta acció buscava alguna font pel barri, però vaig veure aquesta claveguera que recull l’aigua de la pluja i em va semblar prou suggeridora.   

EL CARRER






 
Foto Ana Matey

Foto Ana Matey

Foto Ana Matey







Ana Matey companya d'aventures i convivència
TERCERA ACCIÓ. Quan la gent s’ha cansat de mastegar el xiclet i el tira a terra, està col·laborant a crear una imatge molt freqüent en totes les ciutats (potser del món) els pegots que hi han en els carrers. La acció va consistir en enganxar pegatines de imatges dels caps d’animals a sobre de cada pegot de xiclet. El carrer escollit va ser el carrer Gravina al barri de Chueca, molt a prop de La casa de Cristal.
      

LA PAPERERA


QUARTA ACCIÓ. Vaig enganxar xiclets en una paperera que està a prop d'un dels pubs més emblemàtics del barri de Chueca el "Leather"en el carrer Pelayo, l'acció reivindica el lloc on tindrien que anar a parar els xiclets quan ens cansem de mastegar-los.      

LA CADIRA


CINQUENA ACCIÓ_ El dia 5 de maig a les 20h. Vaig fer a la casa de Cristal, carrer Gravina, la presentació del treball que havia dut a terme durant aquests cinc dies pel barri de Chueca. Vaig projectar imatges del reportatge fotogràfic que vàrem fer entre Ana Matey ( de ARTóN ), Benvingut Jaumà i jo. La presentació del treball, també va consistir amb la creació d’una peça in situ on el suport era una cadira que tenia a la habitació i fent referència a l’acte de, on enganxava els xiclets quan era petita (jo, i crec que la majoria de nosaltres ) la gent reconeixia l’acte també com a  molt personal, també els vaig implicar a mastegar xiclet, jo ja en portava uns quants de mastegats i la veritat es que començava a estar una mica farta.      
L'experiència va ser fantàstica crec que el meu treball va agradar força i n’estic contenta del resultat.
Als de ARTóN els hi va quedar la cadira de record i jo em vaig endur el record dels dies viscuts i un reportatge fotogràfic que ara aprofito per mostrar en aquest blog.

Fotos de Ana Matey i Benvingut Jaumà