Crec que s’ha arribat a un moment, en el que es necessari establir pactes.
Aquest treball està dedicat a tots aquells que d'alguna manera es preocupen per la convivència potenciant els bons costums.
Un dia anava pel carrer pensant (com sempre) en el pròxim projecte que faria, estava molt sensibilitzada amb el tema de l'extinció dels animals, (sóc una assídua dels documentals del National Geografic i em preocupa el fet que tan sols quedin 210 exemplars de tigre blanc a tot el món o que passarà amb l'ós polar quan els pols es descongelin) i volia fer alguna cosa relacionada amb el tema. De sobte em va cridar l'atenció un xiclet que havia enganxat en una paret del carrer, la forma que prenia aquell grumoll de massa enganxosa de color rosa, em va recordar el cap d'un porc, va ser divertit i tot una troballa, desgraciadament no portava la càmera de fer fotos (com passa normalment quan es veu alguna cosa interessant) vaig retenir aquella imatge en la memòria, vaig anar a compra'm un xiclet i vaig anar cap a casa. En arribar a casa em vaig ficar a l'estudi li vaig treure l'embolcall a aquell polímer gomós i em vaig posar a mastegar, feia molt temps que no en mastegava un, el vaig mastegar molt poc el necessari fins aconseguir una massa moldejable que conservés el color rosa i també l’olor de maduixa. Seguidament vaig agafar un llistó de fusta que tenia a mà em vaig treure el xiclet de la boca el vaig enganxar en un extrem del llistó, em vaig posar a modelar i vaig fer aquest porc que m'havia semblat veure en aquella paret del carrer.
El resultat era curiós al mateix temps que revelador, veia que podia semblar una broma però també ho podia convertir en algun cosa seriosa, m'agradava la idea així que vaig tirar endavant amb el projecte.
El resultat era curiós al mateix temps que revelador, veia que podia semblar una broma però també ho podia convertir en algun cosa seriosa, m'agradava la idea així que vaig tirar endavant amb el projecte.
Amb aquest material i tota la seva càrrega, podia explicar coses quotidianes on l'observador es reconegués o reconegués una actitud i millorar-la o en tot cas fer alguna cosa creativa.
El xiclet, és un element assidu en la nostra vida, el consumim en més o menys quantitat i mastegar-lo produeix una sensació agradable.
És una icona dels 60 que ha perdurat amb el pas del temps i del que solem fer mal ús.
El masteguem compulsivament sense parar-nos a pensar que tot té un temps i segurament ja no ens correspon fer-ho si hem sobrepassat els 50.
Un altre mal ús que solem fer del xiclet és, que quan ens en hem cansat de mastegar-lo, si estem pel carrer el tirem a terra sense contemplacions, sense pensar que la majoria de gent fa el mateix i que el resultat final és, tots els carrers de totes les ciutats plenes d'aquests pegots negres que ens resulten tan familiars a tots i que donen aquesta imatge de brutícia (aquí faig un joc de paraules amb suciedad-societat).
Si estem a casa segurament el tirarem a les escombraries?.
Em vaig posar a pensar en la utilitat que podia donar-li a aquest polímer enganxós i se'm van ocórrer diverses. Aquestes imatges que presento en son un exemple.
